La Comissió d’Experts de les Corts en Finançament Autonòmic presenta l’informe de resposta al plantejament del Ministeri d’Hisenda sobre la població ajustada
València, 27 de gener de 2022.- La Comissió d’Experts de les Corts en Finançament Autonòmic, de la qual forma part el síndic major, Vicent Cucarella, presentà ahir el seu informe de valoració sobre l’Informe del Grupo de Trabajo sobre el Cálculo de la Población Ajustada del Ministeri d’Hisenda. El treball va ser lliurat primer a la Comissió Mixta Corts-Consell a la seu del parlament valencià i, a continuació, al president de la Generalitat, Ximo Puig, i a la Plataforma per un Finançament Just, al Palau de la Generalitat, on també van estar presents la vicepresidenta, Mònica Oltra, i el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. Els principals partits polítics i agents socials han expressat el seu recolzament a l’informe dels experts valencians.
Una proposta insuficient
L’informe lliurat constitueix el document d’al·legacions de la Comunitat Valenciana a la proposta del govern per a abordar el càlcul de la “població ajustada” dins de la reforma del sistema de finançament autonòmic. Aquesta és una variable ponderada amb l’objectiu d’estimar de manera adequada les necessitats de cada territori, en la qual s’incorpora principalment la població –tenint en compte els diferents trams d’edat–, però també altres variables socioeconòmiques i geogràfiques que poden encarir el cost dels serveis públics.
Els experts valencians consideren que una correcta estimació de la població ajustada hauria de ser la forma d’estimar les necessitats que el model de finançament reconeix a l’hora de distribuir tots els recursos entre les comunitats autònomes, però, alhora, valoren que la proposta actual "no pot ser considerada suficient per a abordar la necessària i urgent reforma de l'actual Sistema de Finançament Autonòmic”.
En aquest sentit, el treball de la comissió recorda que l’informe del Ministeri d’Hisenda només parla d'un nou càlcul de la població ajustada, però en el Sistema de Finançament Autonòmic vigent hi ha més elements a més d’aquest. "Des de la generalització de competències en 2002, els majors problemes de funcionament del finançament autonòmic no són conseqüència de la definició d'aquest indicador sinó que venen provocats per la resta d'instruments del sistema", recalquen. La disfunció més rellevant, assenyalen els experts, "ha sigut que l'assignació del conjunt de recursos no s'ha realitzat seguint l'indicador de necessitat de la població ajustada, sinó una lògica de manteniment de l’statu quo que no respon a cap valoració objectiva de les necessitats de despesa de les competències autonòmiques" i aquest problema podria consolidar-se si s’incorporen variables inadequades dins de la pròpia població ajustada.
Així doncs, en opinió dels experts valencians, el plantejament del govern "és millorable a nivell tècnic i no garanteix la solució dels problemes d'infrafinançament de la Comunitat Valenciana si l'anivellament dels recursos per unitat de necessitat no es basa en criteris ben fundats, perquè amb alguns dels indicadors que es contemplen amb escàs fonament podria mantindre's un finançament per habitant allunyat de la mitjana i de les comunitats més ben finançades".
Esmenes necessàries per a un finançament just
L'informe dels experts valencians, presentat a la Comissió Mixta Corts-Consell i a la Plataforma per un Finançament Just, inclou una primera part amb observacions per a "millorar" la proposta inicial del Ministeri d'Hisenda i una segona amb qüestions "de fons i més crítiques" sobre les llacunes tècniques d'una proposta que, d'imposar-se en el model definitiu, donarien com a resultat unes diferències de finançament per habitant entre les comunitats autònomes de règim comú molt semblants a les actuals. "Estaríem en aquest cas davant una nova modalitat de preservar l'statu quo, com ha succeït en les successives reformes", alerten els experts.
En les al·legacions a l'informe del Ministeri, la Comunitat Valenciana insistirà que el nou Sistema de Finançament Autonòmic contemple, a més de l’adequada definició de necessitats basades en població, una sèrie d’esmenes clau per a un finançament just. La primera és la garantia que l'indicador representatiu de les necessitats siga el que determine el repartiment de la totalitat dels recursos autonòmics. És a dir, que no s’afegisquen altres "fons discrecionals que impedeixen de facto un repartiment just". A més a més, s’advoca per l’eliminació de les variables "no poblacionals", perquè estan "injustificades i generen asimetries inacceptables".
A més, la comissió proposa canvis tècnics per a recalcular els indicadors considerats per a l’estimació de les necessitats en els serveis públics fonamentals (sanitat, educació i serveis socials), amb la finalitat de fer-los "més reals" i aconseguir "un sistema més simple, més transparent, més equitatiu".
En tercer lloc, els experts demanen que el nou sistema de finançament tinga suficiència dinàmica, és a dir, que garantisca el finançament de les competències autonòmiques i que també s'adapte segons l'evolució de la població, per a així evitar que el nou sistema "quede obsolet en pocs anys".
Per a propiciar l’equitat vertical, l’informe insta a "una redistribució més eficient dels recursos entre l'Administració central, autonòmica i local", amb un repartiment que "atenga millor" les responsabilitats assignades a cada nivell competencial i que amplie la participació de les comunitats en les diferents figures impositives.
Compensació del 'deute històric'
Per últim, la comissió també considera "substancial" contemplar en la negociació del nou Sistema de Finançament Autonòmic "la compensació del deute autonòmic derivat de l'infrafinançament a totes les comunitats afectades per aquest, establint un mecanisme transparent, objectiu i plenament justificat". Segons explica, aqueixa compensació "ha de permetre la reversió de la discriminació patida en les últimes dècades per les comunitats infrafinançades i els seus perniciosos efectes, acumulats en forma d'endeutament autonòmic des que es van aplicar els successius models de finançament basats en l'statu quo”.
A més, considera "imprescindible" revertir les conseqüències de la política d'estabilitat pressupostària desenvolupada pel Govern central a partir de 2009 "en la mesura que va llevar, unilateralment, part de la participació autonòmica en la recaptació dels tributs compartits i va fixar objectius de dèficit no proporcionats". Segons expliquen els experts, "la combinació de totes dues decisions va mantindre els recursos autonòmics per davall de l'evolució de l'indicador de necessitat vigent en el Sistema de Finançament Autonòmic, amb la consegüent acumulació d'endeutament en les comunitats autònomes".
Finalment, els experts valencians reiteren la reivindicació d'un fons d'anivellament transitori aplicable en aquest mateix exercici amb l'objectiu de pal·liar urgentment els efectes que l'infrafinançament té en els ingressos i l'equilibri financer de les comunitats perjudicades any rere any "si segons el parer del Govern d'Espanya les circumstàncies no permeteren abordar immediatament, en 2022, una reforma del sistema".
A més del síndic major de comptes, Vicent Cucarella, la Comissió d’Experts de les Corts en Finançament Autonòmic la integren: Francisco Pérez, catedràtic emèrit de la Universitat de Val̀ència i director d'investigació de l'Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE); Rafael Beneyto, director general de Tributs i Joc de la Generalitat; Eusebio Monzó, assessor en innovació de la Universitat Politècnica de Val̀ència (UPV) i ex secretari autonòmic d'Hisenda; José Antonio Pérez, també de la UPV, i Ángeles Pla, professora titular de la Universitat de Val̀ència. Com a secretària, figura María Dolores Furió, directora general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera de la Generalitat, i com a col·laboradors per a aquest informe, Francisco J. Goerlich, catedràtic de la Universitat de Val̀ència i professor investigador de l'IVIE, i els tècnics d'investigació d’aquest mateix institut Silvia Mollá i Juan Pérez (anterior director general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera).
