La Sindicatura de Comptes lliura a les Corts l’informe de fiscalització del Compte de l’Administració de l’exercici 2019

València, 30 de desembre de 2020.- La Sindicatura de Comptes ha lliurat hui a las Corts l’Informe de fiscalització del Compte General de la Generalitat Valenciana corresponent a l’exercici 2019.

El president de les Corts, Enric Morera, ha rebut l’Informe de mans del síndic major, Vicent Cucarella, al jardí del Palau de Benicarló. Posteriorment, Cucarella també ha comunicat els resultats de la fiscalització al president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha estat acompanyat pel conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, al Palau de la Generalitat.

L’Informe, publicat hui en el web de la institució estatutària, inclou les auditories dels comptes anuals de l’Administració, de la contractació i de les despeses de personal, que esta vegada, com a novetat, es publiquen en tres informes individuals per a facilitar la seua localització i consulta. Alhora, l’informe inclou un primer volum amb el resum general de les conclusions i també, dins dels restants quatre volums, el control formal dels ens del sector públic autonòmic valencià, així com les recomanacions més rellevants observades en l’exercici 2019 per a la millora de la gestió economicofinancera i contractual.

En general, els comptes de la Generalitat compleixen els principis comptables i la normativa aplicable, amb algunes excepcions que es comenten en l’Informe. En la seua anàlisi, els auditors no han trobat situacions en què puguen concórrer les característiques de la responsabilitat comptable.

Situació patrimonial i dèficit

Quant a la situació patrimonial de la Generalitat Valenciana, com en exercicis anteriors, els comptes anuals de l’exercici 2019 mostren un greu desequilibri amb data de 31 de desembre de 2019. El patrimoni net és negatiu, per 34.813,0 milions d’euros i el deute financer ascendeix a 49.784,3 milions d’euros, tot i que durant els tres últims exercicis es percep una lleugera disminució en termes relatius respecte al PIB, segons el Banc d’Espanya.

Pel que fa al dèficit, l’òrgan fiscalitzador crida l’atenció pel seu augment, un 34,7%, respecte al de l’exercici 2018, en el qual es va invertir la tendència de reducció dels exercicis 2015 a 2017. Així, el dèficit continua en uns nivells molt elevats a causa d’un major augment en les despeses que en els ingressos. Una situació que, com s’ha assenyalat reiteradament en informes anteriors, serà difícil equilibrar amb l’actual sistema de finançament autonòmic.

En aquest sentit, l’Informe destaca que urgeix més que mai resoldre la situació de l’infrafinançament autonòmic que pateix la Generalitat Valenciana des de fa molts anys, amb la negociació d’un nou model de finançament que s’ha vist ajornada de nou amb el pretext de la pandèmia de 2020. En opinió de l’ens fiscalitzador, l’inadequat finançament no sols està ara perjudicant l’acció del sector públic en moments difícils, sinó que eleva el deute públic valencià i condicionarà negativament el desenvolupament futur dels serveis públics valencians.

En aquest sentit, l’informe del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública indica que la Comunitat Valenciana ha complit l’objectiu de deute públic, si bé ha incomplit l’objectiu de dèficit, que ha sigut de l’1,9% del PIB regional, superior a l’objectiu del 0,1% establit pel Consell de Ministres. A més, l’increment en la despesa computable de l’exercici 2019, del 6,8%, ha superat la variació màxima permesa del 2,7%, per la qual cosa s’ha incomplit la regla de despesa en l’exercici pressupostari 2019.

Auditoria financera 

Respecte de l’auditoria  financera del Compte de l’Administració de la Generalitat de l’exercici 2019, la Sindicatura ha emés una opinió favorable amb algunes excepcions, entre les quals destaquen:

• En els contractes de concessió administrativa per a la prestació del servei d’assistència sanitària integral encara queden 37 liquidacions anuals pendents d’aprovació o en tràmit d’elaboració i, per tant, no és possible determinar els efectes que en tindria l’adequat reflex comptable sobre el Compte de l’Administració de 2019.
• Es mantenen les dificultats assenyalades en informes anteriors per a efectuar una estimació raonable de les obligacions que la Generalitat haurà de reconéixer per a ajudes en concepte d’habitatge. El passiu del balanç recull 21,2 milions d’euros per obligacions pendents d’aplicar al pressupost i en ajudes pendents de resoldre s’estimen en 24,2 milions d’euros les provisions de les obligacions a pagar.
• Al tancament de l’exercici 2019, es manté l’existència d’un gran nombre de procediments judicials en curs dels quals podrien derivar-se responsabilitats a càrrec de la Generalitat, l’estimació de les quals no ha sigut possible efectuar. Sense perjudici d’això, s’observa un defecte de provisió per a la cobertura dels passius contingents al tancament de l’exercici per un import de 251,6 milions d’euros.

Compliment de la normativa

En quant a les excepcions en el compliment de la normativa, l’informe destaca les següents:

• Les despeses contretes sense cobertura pressupostària per un import de 945,2 milions d'euros (compte 4131) vulneren les disposicions legals, si bé existeix la possibilitat de convalidar les obligacions d’exercicis anteriors mitjançant autorització expressa del Consell. En aquest sentit, en l’exercici 2019, s’han tramitat  expedients de rescabalament per enriquiment injust, per un import conjunt de 1.443 milions d’euros, dels quals 490,4 milions d’euros corresponen a despeses d’exercicis anteriors.
• Per altra banda, no s’ha pogut comprovar que la proposta de l’acta definitiva de recepció dels béns i serveis afectes a la concessió del servei públic de l’assistència sanitària integral del Departament de Salut de la Ribera haja sigut aprovada per l’òrgan competent i fiscalitzada per la Intervenció, per la qual cosa no consta que la reversió haja sigut realitzada de conformitat i a satisfacció de l’Administració de la Generalitat.
• També s’ha observat que les consignacions definitives del pressupost de la Generalitat de 2019 s’han mostrat insuficients per a atendre les transferències i subvencions que s’han de concedir en l’exercici. A més, es mantenen uns nivells de pagament molt baixos, o fins i tot nuls, en algunes línies de subvencions. En aquest sentit, les fitxes pressupostàries no recullen la forma de concessió en 60 línies de subvencions, per un import conjunt de 2.469,1 milions d’euros.

Al seu torn, la Sindicatura recorda que la Generalitat ha d’incloure en els seus pressupostos inicials de transferències a rebre de l’Estat, derivades del sistema de finançament autonòmic, únicament les previsions d’ingressos que de manera raonable s’espera obtindre, tenint en compte que la seua determinació es troba reglada en el marc normatiu d’aplicació. No obstant això, la falta de finançament sotmet a la Generalitat a la dificultat de conciliar simultàniament el pressupost adequat de les despeses de l’estat del benestar, el respecte a l’estabilitat pressupostària i un tractament ortodox de les previsions d’ingressos.

Contractació

En matèria de contractació, la Sindicatura ha identificat alguns incompliments comuns en diversos dels expedients analitzats, com ara la falta de justificació adequada en l’elecció dels criteris a considerar per a adjudicar el contracte; que la fórmula matemàtica no permeta de manera raonable l’efectivitat de la importància relativa de l’oferta econòmica; l’absència de determinada documentació en els expedients; l’incompliment dels requisits per a la tramitació d’urgència o d’emergència, etc.

Altres aspectes de caràcter puntual que cal destacar en l’àmbit de la contractació tenen a veure amb els indicis de fraccionament de l’objecte contractual en els denominats “pagaments directes” per adquisicions de productes de farmàcia i material sanitari sense consignació pressupostària; en l’incompliment dels terminis en les comunicacions i adjudicacions; i en els pagaments fora de termini.

Despeses de personal

Respecte a l’auditoria financera de les despeses de personal, en general es mostren d’acord amb el marc normatiu aplicable en els aspectes significatius, amb algunes excepcions per determinades provisions insuficients. En aquest sentit, estan infravalorades en 122,8 milions d’euros tant les despeses de personal del compte del resultat economicopatrimonial de 2019 com les provisions comptabilitzades en el balanç al tancament de l’exercici.

L’Informe destaca també l’elevada temporalitat del personal estatutari de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (CSUSP), ja que representava el 61,1% del total, de manera que ha augmentat més de 20 punts en el període 2012-2019, tot apuntant que les últimes ofertes públiques d’ocupació no han pal·liat aquesta situació. L’actual situació d’emergència sanitària causada per la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat urgent que la CSUSP realitze una planificació estratègica de recursos humans de les institucions sanitàries.

Ciberseguretat

També s’han revisat els controls de ciberseguretat més rellevants relacionats amb els sistemes d’informació per a la gestió de la nòmina del personal no sanitari. Com a resultat del treball realitzat, cal concloure que els controls es realitzen, amb caràcter general, però hi ha controls parcialment establits o bé els procediments no s’han formalitzat degudament.

Els recursos humans i materials assignats a la protecció dels sistemes de la informació i les comunicacions de la Generalitat són insuficients, tenint en compte la seua grandària i complexitat, per a fer front a les ciberamenaces, contínuament creixents tant en nombre com en perillositat. És necessari que els òrgans de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic (CHME) prenguen consciència de la necessitat d’aconseguir els nivells exigits per la normativa per a la protecció dels sistemes d’informació.

En aquest sentit, la Sindicatura fa una reflexió sobre la total dependència dels sistemes d’informació i comunicacions que existeix en la gestió pública, la qual cosa fa que les nostres administracions siguen més vulnerables davant dels ciberatacs. En aquest sentit, és destacable que la crisi sanitària i socioeconòmica provocada per l’epidèmia de la COVID-19 en 2020 ha posat de manifest que la Generalitat ha sigut capaç de mantindre gran part de la seua activitat confiant en el bon funcionament i l’eficàcia dels sistemes d’informació i comunicacions i sense incidents de seguretat destacables que no hagen sigut detinguts pel sistema de seguretat de la Generalitat.

L’informe apunta que la crisi ha posat de relleu aquesta realitat i ha constatat que és necessari mantindre una adequada ciberhigiene i un sòlid sistema de protecció davant dels ciberatacs, −el qual ha de ser adequadament dotat de recursos humansi materials−, que permeta atendre, entre altres qüestions, les recomanacions efectuades en els nostres informes sobre aquesta matèria i aconseguir els nivells de seguretat exigits per l’Esquema Nacional de Seguretat.

Efectes de la transició energètica i del canvi climàtic

Com en informes anteriors, la Sindicatura adverteix sobre dos dels reptes importants i interrelacionats que ha d’afrontar immediatament l’economia i la societat: atenuar el canvi climàtic i adaptar-se al declivi de l’energia procedent dels combustibles fòssils. Els dos fan necessària una transició social i sistèmica que ens acoste a posicions compatibles amb una dotació energètica menor i respectuosa amb la capacitat de càrrega de la biosfera, en un entorn sense creixement econòmic en què el sector públic haurà d’augmentar la seua eficàcia i eficiència.

Aquesta preocupació és cada vegada més comuna, de manera que en l’àmbit de l’auditoria augmenten les recomanacions sobre la necessitat de tindre en compte els riscos relacionats amb el canvi climàtic en les auditories financeres, així com la formació en avaluació de polítiques públiques  al si de les institucions de control extern.

Altres continguts i disponibilitat de l’informe

A més de la fiscalització del Compte General, l’Informe recopila la fiscalització d’entitats específiques de l’Administració valenciana, els informes individuals de les quals ja s’han publicat al llarg del segon semestre de 2020: Agència Tributària Valenciana, Autoritat de Transport Metropolità de València, Agència Valenciana de la Innovació, Circuit del Motor i Promoció Esportiva, Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions i Certificació, SAU, Institut Valencià de Finances, Turisme de la Comunitat Valenciana i Consorci Hospital General Universitari.

Els cinc volums de l’Informe del Compte General, així com els informes específics, estan disponibles per a la descàrrega i consulta en l’enllaç:

https://www.sindicom.gva.es/va/informes?name=&category=Cuenta+General+de+la+Generalitat+Valenciana&year=.

Qualsevol altra informació relativa a la Sindicatura de Comptes es pot trobar en el lloc web de l’ens (http://www.sindicom.gva.es), que inclou tots els seus informes.

NOTA

Aquest resum pretén ajudar a la comprensió dels resultats del nostre informe, contextualitzant-los en l’entorn econòmic i del sector públic valencià, i facilita la labor als lectors i als mitjans de comunicació. Conté una descripció succinta de la fiscalització realitzada, amb les conclusions més destacables.

No obstant això, els treballs complets de fiscalització es troben en el conjunt dels volums, accessibles en el lloc web de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana (www.sindicom.gva.es). Recomanem llegir-los per a conéixer el vertader abast del treball realitzat.