25 juny 2020 Informes

Informe sobre l’obligació d’establir un sistema de comptabilitat analítica en les universitats públiques de la Comunitat Valenciana

València, 25 de juny de 2020.- La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana ha realitzat un informe de fiscalització amb la finalitat d’analitzar el grau d’implementació de la comptabilitat analítica en les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, respecte del curs acadèmic 2017-2018, d’acord amb un programa de treball comú acordat entre el Tribunal de Comptes i els òrgans de control extern autonòmics.

Les conclusions de l'esmentat informe són les següents:

  • Les universitats públiques disposen d’un model de comptabilitat analítica aprovat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, encara que els resultats obtinguts no han sigut suficients per a complir les disposicions de l’article 81 de la Llei Orgànica d’Universitats, principalment a causa dels problemes de repartiment del cost del personal docent i investigador en les seues diferents activitats, cosa que ha impossibilitat el càlcul de la informació de costos i d’assignació d’ingressos per curs acadèmic, a més de per exercici econòmic, com també per a obtindre costos per assignatura, en comptes de per titulació.
  • Els treballs d’inici i desenvolupament d’aquesta implantació s’han realitzat en la pràctica totalitat amb càrrec als mitjans de les cinc universitats, sense que s’aprecie una especial tutela de les administracions públiques competents, d’acord amb els articles 2.5, 81.4 i 82 de la LOU.
  • Pel que fa al procés de fixació dels preus públics, el sistema establit es caracteritza més por la senzillesa que per ajustar-se a les prescripcions de la llei, tot això motivat per les dificultats que s’han trobat a l’hora d’implantar un model de costos adequat. En aquest sentit, s’estima que la implantació d’un sistema de costos es fa imprescindible a l’hora de dissenyar una política de fixació de preus públics adequada per part de la Generalitat, en què cal conéixer en primer lloc el cost dels diferents estudis de grau i màster i, posteriorment, establir dins de la política educativa que s’estime convenient la contribució o copagament que ha d’efectuar l’estudiant i la seua família, beca indirecta o part del cost no cobert pel preu públic que se satisfà amb els recursos de la Generalitat.
  • L’evolució en el finançament del servei públic d’educació superior mostra l’augment de l’esforç realitzat per la Generalitat en tots els cursos, mentre que l’aportació de l’estudiant de grau i màster no experimenta variació, llevat del curs 2017-2018, en què es produeix una reducció del preu del 7% en la primera matrícula.
  • No hi ha un model de finançament en vigor de les universitats públiques, perquè l’últim pla de finançament pluriennal d’aquestes es va aprovar al setembre de 2010. Estava previst que tinguera vigència en el període 2010-2017, encara que no es va aplicar en cap d’aquests exercicis, i des de 2013, per efecte d’un ajust de la despesa pública, les universitats públiques valencianes reben una transferència ordinària inferior a la que els corresponia fins a aquell moment.
  • Els criteris de repartiment actuals han quedat desfasats respecte del volum o cost de prestació del servei públic de cada universitat. En aquest sentit, n’hi ha prou amb dir que continuen utilitzant-se els criteris de proporcionalitat determinats en 2010, fa més de deu anys, per a repartir una quantitat de fons limitada.
  • Igualment cal indicar que, com que no es compta amb un model de finançament ordinari de les universitats en vigor, no hi ha criteris i indicadors de repartiment i continua assignant-se una mateixa quantitat a cada universitat, i aquesta només es revisa per a donar cobertura a alguns costos, no tots, induïts per normativa aliena a la universitat.
  • Quant al sistema transitori de finançament d’ajudes a l’estudi universitari, no s’ha complit la finalitat de la reforma establida en l’article 7.1 del Reial Decret Llei 14/2012, de 20 d’abril, per les dificultats que s’han trobat en la implantació d’un model de costos, de manera que no se sustenta la continuïtat en el temps del model transitori de finançament d’ajudes a l’estudi universitari.
  • S’ha observat que el sistema transitori establit no és neutral respecte de les obligacions financeres de les comunitats autònomes, de manera que l’efecte de la pujada dels preus públics es trasllada als pressupostos de les comunitats autònomes, per la part del component de beca de matrícula no coberta per l’Estat.

Per a veure l'informe complet, feu clic ací


NOTA

Aquest resum pretén ajudar a comprendre els resultats del nostre Informe i facilitar la tasca als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem llegir-lo per a conéixer el veritable abast del treball realitzat.