Informe especial sobre la dependència. Seguiment de les recomanacions realitzades pel Tribunal de Comptes en el seu informe de 29 de maig de 2014 i anàlisi d’altres aspectes de la gestió de la dependència a la Comunitat Valenciana. Exercici 2019

València, 3 de novembre de 2020.- La Sindicatura de Comptes ha elaborat un informe del seguiment de les recomanacions realitzades pel Tribunal de Comptes en el seu informe especial de dependència del 29 de maig de 2014. El treball inclou, a més, l’anàlisi d’altres aspectes de la gestió de la dependència a la Comunitat Valenciana. En l’informe, realitzat sobre l’exercici 2019, destaquen les conclusions i recomanacions que figuren a continuació d’entre totes les emeses per la Sindicatura de Comptes.

Conclusions més significatives sobre el seguiment de les recomanacions del Tribunal de Comptes

Estan pendents d’implantació efectiva, totalment o parcialment, quatre de les nou recomanacions de l’informe de 2014, que fan referència a determinats aspectes essencials sobre l’aplicació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència (LAPAD).

L’accés als serveis i a les prestacions econòmiques ha de prioritzar-se en funció del grau de dependència i, amb el mateix grau, per la capacitat econòmica del sol·licitant. A la Comunitat Valenciana no es té en compte la capacitat econòmica per a l’assignació de places públiques residencials a persones del mateix grau de dependència. Tampoc es garanteix la igualtat de tots els espanyols en la prestació econòmica per a cures familiars, perquè no es requereix la condició de convivència del cuidador en el domicili de la persona dependent prevista en la LAPAD.

Els terminis mitjans de tramitació continuen sent molt superiors al termini legal de 180 dies previst en la LAPAD, i se situa en 526 dies en 2019, si bé s’han reduït gradualment des de 2016. En un elevat nombre d’ajuntaments de la Comunitat Valenciana (entre els quals destaquen els d’Alacant i València) hi ha moltes sol·licituds que comencen a tramitar-se després de complir-se el termini legal per a resoldre, la qual cosa impossibilita el seu compliment. Els ciutadans del municipi de València esperen, de mitjana, un termini de dos anys i un mes per a veure reconeguts els seus drets de la dependència; i els del d’Alacant, un any i nou mesos.

El sistema d’informació comptable actual de l’Administració valenciana no identifica amb un codi únic i invariable la despesa destinada a l’atenció de la dependència, ni disposa de mètodes de comptabilitat analítica o de seguiment de despeses amb finançament afectat que permeten la quantificació exacta del cost dels serveis de la dependència.

Conclusions més significatives de les 27 emeses sobre la gestió de la dependència a la Comunitat Valenciana

El sistema de la dependència té com a objectiu augmentar l’atenció per mitjà de serveis davant de les prestacions econòmiques per cures familiars, com a mesura d’estalvi en la despesa pública, objectiu que no s’està aconseguint a la Comunitat Valenciana.

L’escassa oferta de places públiques en els serveis d’atenció residencial i de centres de dia i la inexistència de centres de nit suposa una falta d’implantació efectiva del catàleg de serveis de la dependència.

El sistema de control respecte a la destinació i utilització de les prestacions econòmiques és insuficient, ja que només es realitzen informes de seguiment en el 51,7% del total de zones de cobertura municipals i, dins d’aquestes, al 5% de persones beneficiàries.

A la Comunitat Valenciana no es garanteix el dret de les persones a conéixer l’estat de la tramitació de la seua sol·licitud de dependència, en una única seu, per a tot el procediment i en qualsevol moment. Tampoc es donen les condicions per al correcte funcionament de la tramitació telemàtica de la dependència que figura en la seu electrònica de la Generalitat.

No s’estan practicant les modificacions sobre el programa informàtic de gestió de la dependència, denominat ADA, que es requereixen perquè la gestió siga més àgil i concorde a la grandària i complexitat del sistema de la dependència.

Encara que en general s’ha produït un increment dels mitjans humans dedicats a la gestió de la dependència, aquests continuen sent insuficients per a atendre les sol·licituds. L’alta rotació i inestabilitat del personal implica el consum de una important quantitat de recursos en la formació i afecta negativament l’eficiència i l’eficàcia en la gestió.

No s’han implantat criteris per a avaluar la qualitat per a tota la gestió de la dependència, de manera que s’ha incomplit un aspecte previst com a principi rector pel qual es regeixen els serveis socials.

El finançament de l’Estat no és suficient, estable ni sostingut, i està molt allunyat del 50% previst en la memòria econòmica d’aprovació inicial de la LAPAD. El nivell mínim de protecció estatal no hauria de calcular-se com indica la LAPAD, sinó sobre la població d’edat superior a 65 anys. Si s’haguera aplicat aquest criteri, la Comunitat Valenciana hauria rebut un major finançament estatal durant el període 2008 a 2018 per import de 733,8 milions d’euros, fins a aconseguir els 1.401,8 milions, la qual cosa suposaria un increment del 109,9% sobre el que realment s’ha rebut (668,0 milions d’euros). D’altra banda, el nivell de protecció acordat previst en la LAPAD està suspés des de l’exercici 2012.

En els pròxims anys, la gestió de la dependència a la Comunitat Valenciana requerirà una rigorosa planificació i gestió dels mitjans tècnics, humans i pressupostaris, tant a escala local com autonòmica, així com l’adopció dels mecanismes normatius necessaris que facen possible garantir que la provisió d’aquest servei social es puga prestar amb les màximes garanties.

Recomanacions més significatives de les onze realitzades per a millorar la gestió de la dependència a la Comunitat Valenciana

Analitzar la possibilitat de modificar la LAPAD perquè es preveja un termini de resolució de l’expedient de dependència menor que l’actual de sis mesos.

Aprovar una nova regulació dels criteris de priorització per als serveis i prestacions econòmiques d’acord amb la LAPAD, en funció del grau de dependència i, amb el mateix grau, per la capacitat econòmica del sol·licitant.

Assignar els mitjans materials i humans necessaris que garantisquen l’efectivitat en l’economia, eficiència i eficàcia en la gestió d’aquesta important responsabilitat pública que afecta la protecció d’un col·lectiu de ciutadans especialment vulnerable.

Prendre les mesures necessàries per a reduir l’elevada rotació i interinitat del personal de la direcció general competent en matèria de dependència, amb tasques de comprovació i validació dels expedients i de les valoracions de les persones dependents que són essencials per a complir els terminis legals.

El finançament estatal de la dependència que es fixe en el futur model de finançament autonòmic i/o en la modificació de la LAPAD hauria d’atendre la població potencialment dependent i no el nombre de persones reconegudes com a dependents amb dret a prestació.

Per a vore l'informe complet, feu clic ací. 

NOTA

Aquest resum pretén ajudar a la comprensió dels resultats del nostre informe i facilitar la labor als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem llegir-lo per a conéixer el vertader abast del treball realitzat.