Informe especial sobre el reconeixement extrajudicial de crèdits, en col·laboració amb el Tribunal de Comptes. Exercici 2018

València, 2 de febrer de 2021.- La Sindicatura de Comptes ha realitzat un informe especial sobre el reconeixement extrajudicial de crèdits (REC) durant l'exercici 2018. La fiscalització, desenvolupada en coordinació amb el Tribunal de Comptes,  analitza el compliment de la legalitat en la utilització recurrent per part de les entitats locals delREC, procediment de l’àmbit local en virtut del qual es permet la imputació al pressupost en vigor d’obligacions generades en exercicis anteriors.

La informació es va obtindre per mitjà d’un qüestionari a través de la seu electrònica del Tribunal de Comptes. Per a l’estudi dels REC de l’exercici 2018 s’ha seleccionat una mostra d’entitats, formada per les tres diputacions provincials i els 65 ajuntaments de la Comunitat Valenciana amb població superior a 20.000 habitants.

Conclusions de l’anàlisi de la informació retuda

1. El 92,7% de les entitats que componen la mostra va imputar despeses al pressupost de l’exercici 2018 a través del procediment dels REC.
2. Les diputacions provincials van aprovar el 13,5% dels REC tramitats per les entitats de la mostra, amb el 4,5% de l’import global. Els ajuntaments amb població superior a 100.000 habitants acumulen el 25,0% dels REC aprovats i el 53,9% de l’import total.
3. La despesa aprovada per mitjà de REC va suposar l’1,6% del total d’obligacions reconegudes netes durant l’exercici 2018.
4. El 50,4% de les despeses analitzades es van contraure per damunt del crèdit existent en el pressupost, mentre que el 33,6% de les obligacions es van contraure sense cobertura contractual. En el 7,8% de les obligacions es dona una combinació dels dos casos.
5. Segons la causa, es considera que el 93,1% de les despeses que es van imputar al pressupost de 2018 a través d’un REC van ser compromeses indegudament.
6. Quant a l’exercici de procedència de les despeses, el 21% es va meritar en l’exercici 2018 i el 78,7% restant en exercicis anteriors. D’aquestes últimes, el 79,7% s’havien comptabilitzat prèviament en el compte 413, “Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost”, davant del 18,0% que no es van comptabilitzar i del 2,3% del qual no es disposen dades.
7. Els contractes de serveis constitueixen el 58,2% de l’import total de les factures analitzades. Els subministraments, amb un 18,0% de les factures analitzades, representen el 8,9% de la quantia total. Les operacions urbanístiques sumen un 11,4% i els contractes de gestió de serveis públics, un 2,5% de l’import total.
8. El 81,8% dels REC analitzats van ser aprovats pel Ple de l’entitat local, mentre que la Junta de Govern Local (JGL) va aprovar el 4,6% dels acords i l’Alcaldia el 13,6%.
9. La pràctica totalitat de les despeses que mancaven de consignació pressupostària van ser aplicades al pressupost per mitjà d’un REC pel Ple, mentre que la JGL i l’Alcaldia van convalidar majoritàriament despeses realitzades sense cobertura contractual i obligacions degudament compromeses en exercicis anteriors.

Conclusions generals

Els REC són utilitzats per a imputar al pressupost obligacions de naturalesa molt diferent, que a vegades no són contràries a la normativa comptable i pressupostària, i que poden resumir-se en els següents tipus:

1) Obligacions degudament compromeses en exercicis anteriors

Són obligacions compromeses d’acord amb la normativa, que no s’han aplicat al pressupost per diverses raons, principalment per retards en la presentació de la factura, retards en la seua tramitació interna o per la falta de comprovació material de la inversió. No obstant això, s’ha observat que, encara que no siga necessari, la imputació d’aquestes obligacions al pressupost en vigor es realitza sovint a través d’un REC.

A aquestes obligacions es refereix l’article 176 del TRLRHL i el 23 del Reial Decret 500/1990, en indicar que s’imputaran al pressupost les obligacions derivades de compromisos de despeses degudament adquirides en exercicis anteriors amb incorporació prèvia dels crèdits corresponents, sempre que hi haja suficients recursos financers, o per mitjà d’una modificació pressupostària de diferent naturalesa.

2) Obligacions indegudament compromeses en exercicis anteriors o en l’exercici en curs

Podem trobar-nos davant dos supòsits:

Omissió de la funció interventora o/i altres vicis corregibles

Quan el vici detectat és susceptible de ser convalidat, ja siga per ser aquest d’anul·labilitat, ja siga perquè només s’ha produït l’omissió de la fiscalització prèvia, i sempre que l’acte s’haguera convalidat, les obligacions esdevenen  “degudament compromeses” i per tant no han de ser objecte de REC.

Actes susceptibles de nul·litat de ple dret

Els actes susceptibles de nul·litat, segons disposa l’article 47 de l’LPAC, són els dictats per òrgan manifestament incompetent, aquells en els quals es prescindeix totalment i absolutament del procediment o els que s’estableixen en disposició amb rang de llei. D’altra banda, l’article 173.5 del TRLRHL estableix la nul·litat dels actes pels quals es comprometen crèdits per damunt dels autoritzats, mentre que l’article 39 de l’LCSP estableix, a més, altres causes relacionades amb l’activitat contractual.

L’òrgan d’intervenció ha de pronunciar-se sobre la procedència d’instar la revisió d’ofici o abonar les factures presentades. Si es dona algun dels supòsits de nul·litat, les obligacions que se’n pogueren derivar mai adquiriran la condició de “degudament compromeses”. Això no eximeix de l’obligació d’abonar les prestacions efectuades i, per tant, l’única manera d’imputar-les al pressupost és a través d’un expedient de REC, la finalitat del qual és evitar l’enriquiment injust de l’Administració.

Recomanacions

Havent-se observat la utilització freqüent dels reconeixements extrajudicials de crèdit amb finalitats que, en moltes ocasions, no es corresponen amb la naturalesa excepcional d’aquest procediment, es formulen les recomanacions següents:

1. Els reconeixements extrajudicials de crèdit han de ser utilitzats de manera excepcional, únicament per a la imputació al pressupost d’obligacions que, en origen, foren compromeses indegudament i donen lloc a un supòsit de nul·litat de ple dret.
2. Les entitats locals han d’establir, com a mínim, en les bases d’execució del pressupost, el procediment d’aprovació dels REC. L’aprovació ha de correspondre al màxim òrgan de l’entitat local i s’han d’exigir els informes corresponents a l’òrgan gestor i al servei jurídic de l’entitat perquè la Intervenció local puga emetre l’informe regulat en l’article 28.2.e del Reial Decret 424/2017.
3. En relació amb la procedència de la revisió d’ofici (article 28.2.e) del Reial Decret 424/2017) les entitats locals han de valorar l’aplicació del principi d’enriquiment sense causa, a més d’altres aspectes, com la duració de la infracció de l’ordenament jurídic o el perjudici de l’interés públic derivat de la suspensió immediata del servei.
4. Així mateix, s’efectua una recomanació dirigida al Govern de la nació perquè es procedisca a la revisió normativa de la figura del reconeixement extrajudicial de crèdit, es regulen els supòsits excepcionals en els quals pot ser aplicat i se’n normalitze el procediment, incloent-hi les mesures pertinents per a l’exigència de responsabilitats a les autoritats i personal al servei de l’Administració local, per l’omissió de fiscalització prèvia i el compromís d’obligacions sense consignació de crèdit.

Per a vore l'informe complet, feu clic ací. 

NOTA

Aquest resum pretén ajudar a comprendre els resultats del nostre informe i facilitar la tasca als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem llegir-lo per a conéixer el veritable abast del treball realitzat.