Informes

Informe de fiscalització sobre acords i resolucions contraris a advertiments, omissió de tràmit de fiscalització prèvia i anomalies en matèria d'ingressos. Exercicis 2017-2018

València, 31 de març de 2020.- La Sindicatura de Comptes ha realitzat un informe de fiscalització sobre les resolucions adoptades contràries a advertiments formulats pels interventors, els acords adoptats amb omissió del tràmit de fiscalització prèvia i les anomalies detectades en matèria d’ingressos. Tot això analitzat sobre una mostra d’expedients entre els municipis de menys de 50.000 habitants que no es van analitzar en informes anteriors.

La fiscalització efectuada s’ha centrat en la informació remesa al portal de rendició de comptes (https://www.rendiciondecuentas.es). Aquesta és una plataforma que comparteixen el Tribunal de Comptes i les institucions fiscalitzadores autonòmiques i els seus objectius són facilitar la rendició de comptes de les entitats locals i permetre als ciutadans accedir a la informació i conéixer la gestió desenvolupada.

De la informació retuda s’obtenen les incidències més significatives detectades pels responsables del control intern en el desenvolupament de la seua funció. Això permet efectuar una avaluació de riscos, tant d’entitats com de les àrees en què es posen de manifest.

Després d’obtenir les conclusions que figuren a continuació, la Sindicatura de Comptes ha reiterat la necessitat que les entitats milloren la rendició de manera completa i dins del termini establit. Es recomana també, entre altres qüestions, que no es considere adequat el funcionament habitual per mitjà d’acords de reconeixement extrajudicial de crèdits. La mateixa recomanació es fa sobre la reiteració d’advertiments i d’informes desfavorables de la Intervenció en les despeses de caràcter periòdic i la resta de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial.

Finalment, es posa de manifest la necessitat que s’establisquen les mesures necessàries per a assegurar una dotació d’efectius suficient en els òrgans de control intern, perquè la funció interventora i la de control financer puguen dur-se a terme de manera efectiva.

Conclusions de l’anàlisi de la informació retuda

De les conclusions obtingudes de l’anàlisi de la informació retuda es desprén que la rendició d’informació de l’exercici 2018 ha disminuït un 7,1% respecte a 2017, de manera que trenca la tendència positiva d’exercicis anteriors.

D’altra banda, un 40% de les entitats que van enviar informació en 2017 va realitzar fiscalització limitada prèvia, davant del 55% en 2018. L’existència de crèdit i la competència es comprova en la pràctica totalitat dels casos, mentre que al voltant del 50% d’aquestes verifica altres aspectes.

És rellevant la baixa incidència del control financer d’aquestes entitats, un 33,8% en 2017 i un 27,3% en 2018, per la qual cosa la majoria no va exercir una de les modalitats de control intern previstes. En un gran nombre d’entitats no existeix un control posterior d’elements que no hagen sigut objecte de control en la fiscalització prèvia, ni un control d’eficàcia o eficiència.

La Intervenció va informar negativament sobre la liquidació del pressupost de 2017 en deu ajuntaments i una mancomunitat, i sobre la liquidació de 2018 en vuit ajuntaments. Pel que fa a les modificacions pressupostàries, hi hagué 91 informes desfavorables emesos en 2017 i 50 en 2018, la pràctica totalitat dels quals en ajuntaments.

En 2017, 171 entitats locals van comunicar l’adopció d’un total de 6.509 acords contraris als advertiments de la Intervenció, amb un import associat de 330 milions d’euros. En 2018 van ser 184 entitats amb 11.115 acords adoptats, que van sumar un total de 262 milions d’euros.

Les principals modalitats de despesa que van ser objecte d’advertiment van ser, per ordre de rellevància, els expedients de contractació, les despeses de personal, les subvencions, altres procediments i els incompliments en la prelació de pagaments. Més de la meitat dels advertiments formulats van tenir la causa en l’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. La gran majoria d’acords contraris a advertiments van ser adoptats pel president de l’entitat, seguit pel Ple i per la Junta de Govern.

Només 47 entitats van comunicar l’existència d’omissió de fiscalització prèvia en 2017, amb un nombre total de 1.024 expedients per un import de 61 milions d’euros. El nombre d’entitats que va comunicar aquesta informació en 2018 augmentà fins a 60, un 27,7% més que en 2017. La causa més freqüent va ser l’omissió de requisits o tràmits essencials, seguida de l’absència de fiscalització dels actes que van donar origen a les ordres de pagament i d’altres motius.

En l’àmbit dels ingressos, 30 ajuntaments en 2017 i 33 en 2018 van informar sobre anomalies en un total de 193 expedients, amb un import associat de 18 milions d’euros. Les taxes van ser els ingressos amb el major nombre d’anomalies comunicades, i les multes i sancions van ser els d’import més elevat.

A més del que s’ha indicat, s’ha realitzat l’examen dels acords contraris a advertiments i expedients amb omissió de fiscalització prèvia per un import superior a 50.000 euros, així com de les principals anomalies d’ingressos rebuts de les entitats locals triades en la mostra de la fiscalització, que són les següents:

-Els ajuntaments amb població superior a 30.000 habitants i inferior a 50.000: Aldaia, Alzira, Borriana, Burjassot, Dénia, Manises, Mislata, Ontinyent, Petrer, Santa Pola, la Vall d’Uixó, la Vila Joiosa i Villena.

-Altres municipis amb població inferior a 30.000 habitants: el Campello, Oliva, Sant Antoni de Benaixeve, Silla i Vinaròs.

-Les entitats dependents respectives.

Totes aquestes entitats van remetre la informació de 2017 en el termini estipulat per la Instrucció, llevat dels ajuntaments de Manises i Santa Pola, que ho van fer amb demora. En 2018 van incomplir el termini els ajuntaments d’Alzira, el Campello, Petrer, Santa Pola i Silla.

Hi hagué 14 entitats que van declarar tenir implantat un sistema de fiscalització de requisits bàsics per a verificar la competència de l’òrgan que aprova la despesa, l’existència de crèdit i altres comprovacions addicionals.

Els ajuntaments d’Alzira, Borriana, Santa Pola i la Vila Joiosa van manifestar que no tenien un sistema de fiscalització limitada prèvia. En els exercicis 2017 i 2018, la majoria d’entitats amb fiscalització limitada prèvia va tenir un control posterior d’elements que no havien sigut objecte de control en la fiscalització prèvia o un control d’eficàcia o eficiència. En quatre entitats (els ajuntaments de Mislata, Petrer, Silla i Villena) no es van realitzar actuacions de control financer.


Per a veure l’informe complet, feu clic ací.



NOTA

Aquest resum pretén ajudar a comprendre els resultats del nostre informe i facilitar la tasca als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem llegir-lo per a conéixer el veritable abast del treball realitzat.