El síndic major compareix davant la Comissió d’investigació de les Corts sobre el deute públic de la Comunitat Valenciana

València, 3 de juny de 2022.- El síndic major de comptes, Vicent Cucarella, ha comparegut aquest matí a les Corts Valencianes davant la Comissió d’Investigació sobre el deute públic de la Comunitat Valenciana. Cucarella ha fet un resum de l’informe elaborat a la Sindicatura atenent a l’escrit del president del parlament valencià, en el qual es traslladava la sol·licitud d’aquesta comissió, i publicat al web de la institució: Informe sobre l’evolució del deute de la Generalitat Valenciana.

Com ha explicat el síndic major, aquest informe ha estat elaborat a partir de la “Base de Dades Econòmiques del Sector Públic Autonòmic Valencià”, que es pot consultar al web d’aquesta institució, a l’enllaç BADESPAV, i que conté les dades econòmic-financeres retudes a la Sindicatura des de 1983 a 2020 de tots els ens que formen el sector públic autonòmic.

Mitjançant una sèrie de gràfiques, Cucarella ha anat desgranant l’orige del deute públic de la Comunitat Valenciana. Primer ha mostrat com a partir de 2007, i especialment en 2009, quan les CCAA comencen a notar la crisi, es disparà el deute públic a la Comunitat Valenciana. Tal i com ha explicat, “és conseqüència de que el sistema de finançament autonòmic no està pensat per a situacions de crisi econòmica, en les quals els ingressos disminueixen però les persones igualment utilitzen els serveis sanitaris i educatius, al temps que sol augmentar la despesa de caràcter social”.

En altra gràfica, ha analitzat el desglossament del deute públic en diverses partides, mostrant com, a partir de 2010, apareix una partida de deutes amb l’Estat fruit, com ha argumentat, “de les dificultats del sector públic valencià per a accedir al mercat per a finançar-se, degut a la crisi, el que feu que s’instrumentaren els mecanismes de finançament extraordinaris (com el FLA) amb els quals la Comunitat començà a endeutar-se amb l’Estat”. Tal i com ha explicat, “açò és important tindre-ho en compte de cara a un rescabalament de l’infrafinançament patit perquè actualment la major part del nostre deute és amb l’Estat”.

També ha mostrat que la Comunitat Valenciana és la que més deute té en relació amb el seu PIB i de manera destacada (47,8%). “I, curiosament -ha indicat Cucarella- açò no es deu a que la Comunitat Valenciana gaste més per càpita que la resta de comunitats, ací es veu que sempre ha estat per baix, sinó que principalment és un problema de falta d’ingressos”.

Aleshores ha mostrat quins són els ingressos que s’obtenen del model de finançament autonòmic –que és la part principal dels ingressos valencians– i ho ha comparat amb el que ens correspondria si s’hagués finançat d’acord amb la mitjana. I tot comptant amb que aquesta comparació està fent-se en termes de competències homogènies i amb població ajustada, és a dir, tenint en compte la diferent estructura poblacional que té la Comunitat Valenciana. “Al marge de les crítiques que puga tindre la població ajustada com a indicador de les necessitats –ha aclarit–, fins i tot respectant el que el model va establir com a població ajustada, som discriminats”.

Seguidament, el síndic major ha mostrat el finançament que el nou model es va comprometre a donar a la Comunitat Valenciana en 2009 estimant quines eren les necessitats que tenia la Comunitat Valenciana d’acord amb les transferències conferides. Aleshores Cucarella ha explicat que podem dir que tenim dos diferencials: “un respecte a la mitjana i un altre respecte a allò que ens prometeren que era el que es suposava que necessitàvem i mai no s’ha arribat”.

Tenint en compte tot l’exposat, el síndic major ha tornat al gràfic del deute de les últimes dues dècades per a mostrar que, si haguérem estat finançats d’acord a la mitjana des del 2002 i damunt s’hagués respectat la promesa del finançament d’acord a les necessitats calculades des del 2009, realment el deute acumulat en estos moments seria molt inferior i al voltant dels 12.000 milions d’euros, en compte dels quasi 54.000 milions a finals de 2021.

El síndic major ha fet aquesta completa exposició en tan sols nou minuts, una concisió que tant el president de la comissió com tots els grups parlamentaris que la componen li han agraït i que els ha donat la possibilitat de fer-li les preguntes pertinents, que Cucarella ha contestat amb la mateixa precisió.

Rafael Vicente Queralt, anterior síndic major: “No és que es gaste més, és que s’ingressa menys”

La intervenció del síndic major ha tingut lloc després de que a primera hora del matí compareguera el seu predecessor, Rafael Vicente Queralt. Qui va ostentar el càrrec entre 2003 i 2016, ha explicat, tot coincidint amb l’actual síndic major, que el problema de l’infrafinançament valencià és d’ingressos i que es remunta a l’any 1988 (fa 34 anys) quan es van realitzar les transferències de competències i els seus corresponents pagaments de la Sanitat. “Aquestes es van comptabilitzar per davall del seu vertader cost deixant partides que l'Estat ni assumia ni finançava i que es feien grans en el calaix dels impagaments”, ha assegurat Queralt.

En aquest sentit, l’ex síndic major ha apuntat que en els anys 80 hi havia obligacions no reconegudes per valor de 28 milions que es van multiplicar fins als 3.000 milions en 2012. "Sembla que estaven en el calaix de l'Estat, eren obligacions que ningú assumia i que es van regularitzar després", ha indicat abans d'explicar que en comptabilitzar-les el que es va fer va ser "bé llevar-les d'altres llocs amb retallades o bé assumir-les amb el deute".

En els anys de 2011, 2012 i 2013 “és quan s’observa un clar canvi a pitjor", ha afirmat Queralt, qui ha assegurat que en aquells anys les conclusions de la Sindicatura eren clares al respecte: "No és que es gaste més, és que s'ingressa menys" o "el dèficit és major malgrat que la despesa per habitant és menor" són dues de les seues frases en aquell temps, tot afegint que la diferència amb la resta de comunitats “és clara”.