El síndic major analitza en una conferència el sector públic en l’era del descens energètic i el canvi climàtic
València, 12 de maig de 2022.- El passat dimarts, 10 de maig, el síndic major, Vicent Cucarella, va impartir la conferència “El sector públic en l’era del descens energètic i el canvi climàtic”, organitzada per la Societat Catalana d’Economia. Al llarg d’una hora i mitja, el síndic major va analitzar com el triple problema del canvi climàtic, el zenit energètic i l’escassesa de minerals –el qual ens afecta ja des de fa dècades– incideix en l’economia i, en concret, en el sector públic. En aquest sentit, Cucarella porta temps advertint que la disminució energètica comportarà la reducció de l’escala econòmica. Com ell mateixa explicà, “és convenient que la societat i el sector públic s’adapten a aquest nou repte, ja que les conseqüències en el benestar seran molt diferents segons el camí que es trie: decreixement sostenible planificat o recessions encadenades en un sistema que voldrà créixer i no podrà”.
Conseqüències per al sector públic
Pel que fa a les conseqüències del descens energètic i el canvi climàtic per al sector públic, el síndic major apuntà que es veuran afectats els dos vessants del pressupost: ingressos i despeses. Per això –indicà– “el sector públic haurà de ser realista davant les possibilitats del seu pressupost, establint prioritats en la despesa pública que tinguen en compte el seu finançament actual i el posterior manteniment en situacions adverses”. En aquest sentit, Cucarella esmentà algunes de les mateixes eines que recomana la Sindicatura als seus informes de fiscalització: “augmentar l‘atenció a l’eficiència i eficàcia de la despesa pública i generalitzar les anàlisis prèvies de cost-efectivitat, l’avaluació de polítiques públiques i les auditories operatives”.
Què pot fer el sector públic davant d’aquesta situació?
El síndic major va plantejar una bateria de propostes a implementar per part del sector públic i que passen per la informació adequada a la població per a evitar un col·lapse traumàtic; afavorir l’autosuficiència territorial de béns i serveis fonamentals; el repartiment del treball; la disminució urbana per afavorir la producció i el consum de proximitat; dissenyar plans de resiliència productiva i comunitària tot fomentant una economia més diversificada; la reconversió industrial, laboral i de l’agricultura; la incorporació al currículum educatiu de coneixement i aptituds ecològiques fonamentals; promoure la seguretat i sobirania energètica, així com el disseny d’habitatges amb baix consum energètic; fomentar la reducció de la mobilitat motoritzada; garantir mecanismes eficaços per al control dels aqüífers; imposar la disminució i la reutilització d’envasos; legislar per a reduir l’obsolescència dels aparells, fomentant el lloguer en lloc de l’adquisició; condicionar les zones de costa; abandonar el PIB per càpita com a indicador del benestar i atendre a la distribució de la renda i a la satisfacció de les necessitats bàsiques de tothom; implantar reformes fiscals amb major progressivitat; i fomentar la simplicitat voluntària amb hàbits i referents de vida més frugal.
I què en pot fer al respecte un òrgan com la Sindicatura de Comptes?
Pel que fa al que pot fer per pal·liar la situació un òrgan de control extern com és la Sindicatura de Comptes, el síndic major apuntà la necessitat de “contemplar el triple problema enunciat (canvi climàtic, zenit energètic i escassesa de minerals) quan s’analitzen els riscos i condicionants de la gestió pública.” Cucarella afegí també la importància de “traslladar als informes de fiscalització les advertències de la comunitat científica i analitzant de quina manera afecten el sector públic”. Una tasca que es completa amb la realització d’informes “que estudien l’eficàcia i l’eficiència de la gestió pública (auditories operatives o avaluació de polítiques públiques) relacionades amb les qüestions comentades”.
Per a llegir un resum de la conferència, feu clic ací; mentre que el vídeo complet de l’acte es pot veure ací.
