4 maig 2021 Informes

Auditoria operativa de la gestió de l’enllumenat públic exterior dels municipis de la Comunitat Valenciana.  Exercicis 2015-2019

València, 4 de maig de 2021. La Sindicatura de Comptes ha elaborat una auditoria operativa de la gestió de l'enllumenat públic exterior dels municipis de la Comunitat Valenciana dels exercicis 2015 a 2019. Un treball que respon a l'acord del Consell de l'ens fiscalitzador d'incloure en els programes anuals d'actuació de 2019, 2020 i 2021 l'auditoria operativa de la gestió de l'enllumenat públic i, en concret, l'exterior pel seu paper determinant en la contaminació lumínica i pel seu consum d'energia.

L'àmbit subjectiu de l'examen realitzat engloba la gestió dels serveis prestats d'enllumenat públic exterior per a una mostra territorial i demogràficament representativa d'entitats locals de la Comunitat Valenciana, composta per vint-i-set municipis.

A continuació s'exposen les principals conclusions extretes del treball realitzat, així com les recomanacions efectuades per la Sindicatura, seguides d'una imatge que resumeix les xifres clau d'aquesta auditoria, que pot llegir-se al complet en l'enllaç que figura al final de la notícia.

Entre les conclusions extretes del treball realitzat destaquen les següents:

  1. Les diferents administracions han participat en la prevenció de la contaminació lumínica, si bé existeixen manques normatives a nivell autonòmic que no han permés completar el marc regulador bàsic. Els municipis han implementat de manera desigual mesures d'eficiència energètica, sent rellevants les ajudes concedides per part de les Administracions estatal, autonòmica i provincials per a finançar les inversions realitzades.
  2. Els estalvis energètics i la reducció de la contaminació lumínica estan directament relacionats amb el nivell d'implementació de mesures per a millorar l'eficiència energètica, amb independència del model de gestió.
  3. Els projectes d'inversió duts a terme pels municipis no disposen d'estudis previs en què es fixen els objectius d'estalvi energètic que es pretenen aconseguir. Si bé el termini de recuperació de les inversions econòmiques és relativament curt i inferior a la vida útil de les lluminàries led, l'elevada quantia d'aquestes pot ser incompatible amb la situació econòmic-patrimonial de les entitats locals, que han de fer front a possibles restriccions pressupostàries o problemes de liquiditat. Per aquest motiu, els municipis necessiten de programes d'ajuda d'altres administracions per a finançar aquestes inversions o bé optar pel model de gestió indirecta mitjançant empresa de serveis energètics, entre les prestacions dels quals s'inclouen no sols la gestió i el subministrament energètic, sinó també les inversions necessàries per a aconseguir un estalvi energètic.

Entre les recomanacions més rellevants incloses en l'Informe, cal citar les següents:

  1. La Generalitat Valenciana ha de promoure la prevenció i reducció de la contaminació lumínica en els municipis de la Comunitat Valenciana, així com l'ús eficient de l'enllumenat exterior, no sols a través de la concessió d'ajudes sinó també mitjançant la inspecció i el control, establint un règim sancionador que permeta previndre la intrusió lumínica, la ineficiència energètica i la inseguretat ciutadana. 
  2. Els municipis han d'introduir en els seus projectes de millora de l'enllumenat públic exterior els mitjans tècnics necessaris per a aprofitar les possibilitats de reducció de la contaminació lumínica, gràcies a les característiques de regulació i direccionalitat dels leds. Els estalvis poden incrementar-se considerablement quan el canvi de lluminàries ve acompanyat d'altres mesures com són la instal·lació d'equips auxiliars de reducció de flux, limitadors i estabilitzadors de la intensitat lluminosa i sistemes de telegestió.
  3. Les Administracions provincials, autonòmica i estatal han de continuar promovent els programes d'ajudes per a renovar els sistemes d'enllumenat públic. Els municipis necessiten d'aquests programes per a finançar les inversions que milloren l'eficiència energètica; o bé optar pel model de gestió indirecta mitjançant empresa de serveis energètics, les prestacions dels quals inclouen no sols la gestió i el subministrament energètic, sinó també les inversions en mesures d'estalvi energètic. En aquest últim cas, l'entitat local haurà de cedir una quantitat dels estalvis futurs a les AQUEIX com a part de la retribució de les contraprestacions rebudes, per la qual cosa cada entitat ha d'avaluar la conveniència d'optar per un model o un altre en funció de la capacitat de finançament propi i de la capacitat per a dur a terme una gestió diligent del servei.

Per a veure l'informe complet de l'auditoria, feu clic ací.


NOTA:

Aquest resum pretén ajudar a la comprensió dels resultats del nostre informe i facilitar la labor als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem la seua lectura per a conéixer el vertader abast del treball realitzat.