Informes

Auditoria operativa de la gestió del personal sanitari per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Exercicis 2016-2019

València, a 23 de març de 2021.- La Sindicatura de Comptes ha realitzat una auditoria operativa de la gestió del personal sanitari per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (CSUSP) en els exercicis 2016 a 2019. El present informe és el resultat del treball d’avaluació amb criteris d’eficiència, eficàcia i economia de la gestió del servei en matèria de personal en el àmbit sanitari de la Comunitat Valenciana en l’esmentat període.

L’àmbit subjectiu es refereix a la totalitat dels departaments de salut que són gestionats per la Conselleria de manera directa. El treball s’ha focalitzat sobre el personal estatutari, en concret sobre el personal facultatiu (grup A1) i el personal d’infermeria (grup A2).

Finalment, la crisi ocasionada per la COVID-19 ha obligat les autoritats sanitàries a adoptar nombroses decisions quant a contractació i assignació de recursos que estan tenint un impacte significatiu en la gestió del personal sanitari. No obstant això, i a pesar de la rellevància d’aquests fets, no és objecte d’aquesta auditoria avaluar la gestió de la pandèmia deguda a la COVID-19 realitzada per la CSUSP, ja que excedeix el seu àmbit temporal.

Una avaluació futura de la gestió de la crisi sanitària no haurà de sustentar-se únicament en anàlisis econòmiques sobre l’eficiència. Aquest criteri de gestió financera està renyit amb mantindre una dotació àmplia de recursos disponibles (materials i humans), llevat que es planifiquen plans de contingència que garantisquen una assistència sanitària suficient. En definitiva, una anàlisi adequada dels serveis públics en general, i dels sanitaris en particular, ha d’abordar-se de manera que siga compatible l’eficiència amb la resiliència comunitària.

Entre les conclusions extretes del treball realitzat destaquen les següents:

1. El principal instrument de planificació en matèria de personal sanitari, el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH), ha resultat ineficaç per a aconseguir una adequada dimensió de la plantilla de personal mèdic i d’infermeria, per a reduir la temporalitat dels contractes i per a evitar l’envelliment de la plantilla:

  • Quant al grau d’avanç de les línies d’actuació previstes en el PORH 2019-2021, en la data del nostre treball no hi ha constància que la CSUSP haja acabat d’elaborar les ràtios de referència per al personal facultatiu i el personal d’infermeria i, en conseqüència, no es pot conéixer quina és l’estructura objectiu de la plantilla de la Conselleria i, si és el cas, les necessitats reals de personal.
  • Per a absorbir l’excés de targetes assignades a determinats facultatius en atenció primària sobre els contingents recomanats per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (1.500 targetes assignades per a metges de família i 900 targetes per a pediatres), seria necessari incrementar la plantilla de facultatius en medicina familiar i comunitària i pediatria. L’impacte econòmic d’aquesta mesura suposaria un increment dels costos salarials estimat en uns dotze milions d’euros a l’any. En aquesta línia, a l’octubre de 2020 la CSUSP ha culminat l’estratègia de reforç d’atenció primària iniciada al febrer de 2019 per la Direcció General d’Assistència Sanitària, per la qual cosa el dèficit en atenció primària estimat per la Sindicatura ja ha sigut parcialment compensat.
  • La taxa de facultatius especialistes a la Comunitat Valenciana (134 facultatius per cada 100.000 habitants) és inferior a la mitjana estatal (144), segons dades del Ministeri de Sanitat. El possible ajust podria requerir un increment de la plantilla en 318 facultatius i 445 en personal d’infermeria, amb un impacte anual de 46 milions d’euros en despeses de personal.
  • La proporció de llocs d’atenció continuada (guàrdies en atenció primària) que estan ocupats de manera permanent durant tot l’any és del 56,8% en medicina familiar i comunitària, i fins i tot 296 dels 389 llocs han sigut ocupats per una mateixa persona durant almenys dotze mesos en el període 2016-2019, per la qual cosa hi ha indicis suficients per a concloure que existeixen necessitats permanents cobertes per personal temporal i, per tant, és possible que siga procedent la creació de places estructurals en la plantilla.
  • Les limitacions pressupostàries, amb el consegüent impacte en la taxa de reposició d’efectius durant els últims exercicis, i els terminis excessivament dilatats en el temps en la gestió dels processos selectius, no han permés a la CSUSP aconseguir l’objectiu de reduir la temporalitat [1] en els col·lectius de personal facultatiu i infermeria. Aquestes taxes han crescut significativament en el període objecte de fiscalització i se situen per damunt del 50% en atenció primària i del 60% en atenció especialitzada, molt lluny de la temporalitat en la sanitat pública a nivell estatal, que és pròxima al 33%.
  • En 2019 l’edat mitjana del personal facultatiu era de 49,2 anys i el percentatge de professionals que superen els 60 anys es va situar en el 23% del total de la plantilla, incloent-hi tant el personal amb relació laboral fixa com temporal. Resulta especialment preocupant, per les previsibles eixides per jubilació en els pròxims anys, l’edat mitjana del col·lectiu de facultatius de medicina familiar i comunitària (58,9 anys), amb un 55,9% d’ells majors de 60 anys. El grau d’envelliment entre el personal d’infermeria és lleugerament inferior, perquè la proporció global de majors de 60 anys baixa fins al 18% i l’edat mitjana se situa en 45,9 anys.

2. L’Administració no disposa de mitjans adequats per a assegurar de manera eficient que el personal sanitari gaudeix dels seus drets i compleix les seues obligacions en matèria de jornada laboral, es registra una elevada taxa d’absentisme entre el personal mèdic i d’infermeria i una insuficient taxa de feminització en els nivells directius assistencials.

  • Si bé els sistemes de control d’assistència implantats en els diferents centres sanitaris són homogenis, considerem que es tracta de procediments excessivament antiquats, basats en elements de control manuals i mancats d’eines tecnològiques que sí que estan implantades de forma generalitzada en altres àmbits de l’Administració. Aquest model de control és ineficient per a aconseguir els objectius previstos en relació amb el compliment de la jornada laboral i els descansos obligatoris i, en particular, amb el compliment del règim específic de guàrdies mèdiques.
  • En 2019 l’índex d’absentisme registrat entre el personal facultatiu i d’infermeria va arribar al 12,6%, una taxa un 50% superior a la mitjana del sector de les activitats sanitàries a Espanya (entorn del 8,3%), i aquest és un dels sectors econòmics que compta amb major taxa d’absentisme, amb un índex d’uns tres punts percentuals superior al conjunt de l’economia espanyola, que és aproximadament del 5,1%.
  • El disseny actual i les limitacions pressupostàries actuals condicionen l’efectivitat del complement de productivitat variable com a mecanisme per a diferenciar la retribució dels professionals sanitaris en funció del compliment d’objectius de qualitat i eficiència. Encara que compartim que resulta positiu establir sistemes d’incentivació que puguen afavorir l’assoliment dels objectius de l’organització en el seu conjunt, l’import mitjà abonat en el període 2016-2019 a penes representa l’1% de la remuneració anual del col·lectiu de facultatius i infermeria, amb el consegüent risc que aquest personal no perceba una relació directa entre el seu acompliment i la seua remuneració.
  • S’aprecia una presència creixent de dones en els llocs gerencials i en les direccions i subdireccions mèdiques dels departaments de salut a partir de la posada en marxa del I Pla d’Igualtat en 2016, si bé en el cas de les gerències encara hi ha un predomini d’homes que ocupen aquests càrrecs. En el col·lectiu de personal facultatiu, la proporció de dones que ocupen llocs de direcció i subdirecció mèdica (52,9%) s’aproxima a la taxa de feminització, que és el 58,2%. Per contra, l’àmplia presència laboral femenina en infermeria (83,4%) no es veu reflectida en els llocs de responsabilitat, que és del 65,6%.

Per a vore l'informe complet, feu clic ací.


NOTES

[1] Aquesta temporalitat inclou totes les contractacions de caràcter temporal i eventual (atenció continuada, acumulació de tasques, interinitat, substitucions i promocions internes temporals).

Aquest resum pretén ajudar a comprendre els resultats del nostre informe i facilitar la tasca als lectors i als mitjans de comunicació. Recomanem llegir-lo per a conéixer el veritable abast del treball realitzat.